Falla Infantil · Xiquet jugant al Sambori
Un joc pintat a terra pot ser tot un univers. El sambori ens recorda que, abans de pantalles i aplicacions, n’hi havia prou amb un tros de guix i una pedreta per a passar-ho bé. Saltar, equivocar-se, riure i tornar a començar. Esta escena reivindica el joc compartit, el carrer com a espai de trobada i una infància on la diversió no necessita bateria… només ganes de jugar.
Xiquet jugant al Sambori
A la porta de ma casa
hi ha un sambori de color,
com bunyol de carabassa,
pal xiquet es un tresor.
En meitat de la casella
la pedreta has de colar
després tornes a per ella
no te la pots oblidar.
Sense mòbil ni pantalles,
només guix i diversió,
de la infància i les rialles
és la màgia i l’emoció.
Un món viu i encisador
es dibuixa a cada pas,
tens la vida al teu favor
si te’l botes al compàs.
Al sambori de la vida
no s’hi juga tot solet,
pa’ gaudir de la partida
desconnecta’t un poquet.